text
stringlengths
3
185
De ben jove milità en el sindicalisme i en el comunisme.
Decidí presentar-s'hi, de manera que fou detingut i tancat a la Presó Provincial de Màlaga.
Central és una de les cinc regions de Togo.
La regió de la Kara és una de les cinc regions de Togo.
La seva capital és la ciutat de Kara.
La regió de la Kara està situada al nord de la regió Central i al sud de la regió de les Sabanes.
Alícia és denominada de vegades com a Alícia d'Atenes.
Va ser regent de Beirut de la seva filla, la reina Isabel de Xipre, durant l'absència d'aquesta última a Xipre.
Alícia va néixer en una data desconeguda.
La regió dels Altiplans és una de les cinc regions de Togo.
És la segona més poblada després de la regió Marítima.
La regió dels Altiplans està situada al nord de la regió Marítima i al sud de la regió Central.
Més endavant, les obligacions familiars l'obligaren a fer-se de bell nou càrrec de les feines agrícoles.
Sol destacar-se la seua capacitat i enginy per improvisar versos.
S'ha canalitzat quasi tot el seu curs.
És un dels corcs de la fusta més freqüents d'Europa.
En la natura tenen un paper en el cicle de descomposició dels arbres morts.
En l'àmbit humà poden crear danys considerables a objectes i estructures de fusta.
La traducció literal és 'excusa no demanada, acusació manifesta'.
En català es podria traduir per les expressions "qui s'excusa, s'acusa", "disculpa no demanada, culpa manifesta".
Sovint, les tiges estan densament cobertes amb tufs de cabell blanc, de vegades també són completament calbs.
Les grans arèoles estan molt juntes, però no es fusionen entre si.
Les espines són molt variables.
A causa de la massiva destrucció de l'hàbitat i collita, aquest gènere està gairebé extint en el camp.
La regió de les Sabanes és la regió més septentrional de Togo.
La inundació d'aquests terrenys és temporal, en funció del nivell freàtic o de les avingudes del riu.
Està formada sobretot per una verneda molt extensa i ben estructurada i per salzedes, més discontínues.
Apareixen també prats de dalls, als camps situats als marges del riu.
L'embassament rep diversos impactes que en limiten l'interès com a zona humida.
Gran part de la seva obra va estar dedicada a documentar la vida política i social de zones en conflicte.
Fora que trobi una prova convincent de l'existència de Déu, seguiré vivint la resta dels meus dies com un ateu.
No obstant això la seva saquejada economia va poder finançar el llarg conflicte.
Davant la crisi interna i la guerra civil, Polònia va ser obligada a signar una treva.
Aquest setge va continuar durant tres mesos sense conclusió.
Participa en comunitats arbustives rupícoles amb caràcter de refugi.
Pot estar una mica ramificat, amb pocs capítols.
Creix en llocs ombrívols amb certa acumulació de sòls derivats de roques com la fonolita.
Les broquetes es cuinen en un forn negre, i no damunt la graella.
També s'enforna alls sencers.
El seu nom significa "la investigació anterior" o "exegesi".
Es proposa dur a terme una revisió sistemàtica dels textos fundadors i rituals de sacrifici vèdics.
Considera les accions ètiques com la força que determina l'aspecte del món.
És considerat com el concili més important de l'episcopat merovingi.
Solament després de la decisió del bisbe un sacerdot podia passar a la justícia civil.
La Pedrera de l'Elies són restes d'una antiga explotació lapídia a l'aire lliure.
Consta d'un parell d'àrees extractives separades per una cinquantena de metres.
El front meridional presenta una extracció en terrasses i compta amb un forn de calç en un dels seus extrems.
El partit d'inauguració després de les obres va enfrontar al Real Oviedo amb la selecció de futbol de Xile.
És per això que popularment també se'l coneix com "La Formigonada".
El ministeri també representa els interessos econòmics de Letònia a la Unió Europea.
La mencionada agència està subordinada directament al Ministeri d'Economia.
El seu hàbitat natural són les sabanes obertes.
És sebollit amb la seva esposa a la catedral d'Uppsala.
És conegut com un consumat retratista.
Va ser autor de diversos dissenys de les monedes encunyades en el període d'entreguerres a Letònia.
La paret lateral dreta forma uns entrants i sortints on s'obren grans finestres amb vitralls.
El campanar és de planta triangular, elevant-se amb dues parets que es redueixen a mesura que van pujant.
A la zona on s'ajunten les parets hi ha col·locades les campanes, rematades per una creu.
Pel que fa a les cases realitzades durant aquest segle i el segle passat, s'ha respectat la tipologia tradicional.
Tenen finestra de traceria més aviat senzilla, rematada per un arc conopial.
Presenten decoració floral als muntants i a banda i banda de l'arc.
Es tracta d'un dels primers carrers que es van construir a Aiguafreda.
Té la seva entrada per la plaça major.
El formen cases entre mitgeres, de planta baixa i un o dos pisos, seguint totes una tipologia similar.
Es distingeixen tres cossos.
El cos més al sud, que inclou la capella, és d'estructura més clàssica.
El cos central està coronat per un campanar d'espadanya que sobresurt.
La composició de façana és simètrica.
Damunt la porta hi ha un rombe on hi ha inscrita la data de la casa.
Una cornisa, més elevada al centre, sobresurt de l'edifici, amb unes mènsules formant caps d'animals.
És una casa aïllada situada en una zona de ciutat-jardí.
Cal destacar a la part davantera una balustrada que acompanya l'escala d'accés a la casa.
Tot l'edifici és aixecat sobre un gran sòcol.
Es tracta de dues cases amb dos pisos cadascuna, assentada sobre un gran sòcol de pedra.
A la planta baixa hi trobem tres obertures, la porta del centre és la de l'escala d'accés al pis superior.
Els dos pisos estan separats per un fris.
Situada a l'antiga carretera o camí on es troben els edificis arquitectònics més interessants.
És un edifici aïllat alineat al carrer, el costat nord de la planta baixa queda adossat a la paret mitgera.
Totes les obertures es tanquen amb arcs de mig punt i estan distribuïdes simètricament.
Era una casa unifamiliar amb una mitgera, de planta baixa i un pis i composició simètrica.
El capcer de la façana principal anava per damunt d'una cornisa.
Les reixes de les finestres eren decorades.
La façana principal presenta una composició simètrica i té esgrafiats amb motius florals.
A la façana sud s'obre una galeria amb quatre grans arcades de mig punt.
És acabada amb una obertura circular i un capcer de perfil irregular tapant la teulada a doble vessant.
Edificació entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.
Antigament eren dues cases.
Ambdues s'unifiquen visualment per la seva decoració d'encoixinats.
A partir dels anys vint va sorgir la necessitat de crear una federació que agrupés els clubs.
Uns anys abans, havia estat remer del mateix club en diverses regates disputades a Barcelona.
La Federació Catalana de Rem, va reconèixer els seus mèrits atorgant-li la medalla d'or.
Va ser construïda pel sr. Fontdevila.
És una de les cases de més relleu arquitectònic de la zona.
Actualment ha estat restaurada per l'ajuntament que n'és el propietari.
Encara es conserven alguns portals dovellats i amb llindes.
El primer nucli d'Aiguafreda es formà a l'actual carrer Major, antic camí ral.
La façana és d'estructura simètrica i es troba coronada per un ràfec.
A la planta baixa hi ha un pòdium de pedra que s'interromp a les obertures.
Hi ha una gran finestra a la planta baixa de forma i enreixat de ferro forjat de llenguatge modernista.
És un edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta baixa i un pis.